ÍNDEX

ÍNDEX     

1.- El procés de la comunicació

2.- Aparells de comunicació
     2.1.- El telègraf amb fils
    2.2.- La telefonia fixa
3.- Les ones electromagnètiques
4.- Aparells de comunicació que utilitzen ones electromagnètiques
     4.1.- La telegrafia sense fils
     4.2.- la radio
     4.3.- La televisió i la TDT
     4.4.- La telefonia mòbil
     4.5.- les comunicacions via satèl·lit
     4.7.- El GPS
5.- Internet: la xarxa de xarxes

Procés de la comunicació

1.-Procés de la comunicació
La comunicació és el procés que es porta a terme quan es transmet informació entre dos o més
individus. El que transmet la informació s'anomena emissor i el que la rep és el receptor; en
una mateixa conversació es poden combinar les funcions de cadascun.
       

       
          En el procés comunicatiu hi intervenen 5 elements:
          Emissor: És el que transmet la informació
          Missatge: Conté la informació
          Codi: Són els símbols que representen la informació
          Canal: Per on es transmet la informació
          Receptor: És el que rep la informació
          Context o Referent: El missatge global de la conversació

2.-APARELLS DE COMUNICACIÓ

Les ones electromagnètiques

3.- Les ones electromagnètiques
són vibracions o oscil·lacions periòdiques (que es repeteixen constantment), tenen un
component elèctric i un altre de magnètic. Les ones electromagnètiques es propaguen a la
velocitat de la llum, a través qualsevol medi físic.

Les ones són el canal per el que podem transmetre informació a distancia sense la necessitat
d'un cable. La apart que es va repetint és el cicle i la seva durada és el període. La freqüència
es el nombre de cicles que es realitzen en un segon.

Telègraf amb fils

2.1.- Telègraf amb fils

Va ser el primer invent de les telecomunicacions que va tenir una importància força 

Telègraf amb fil

rellevant, ja que permetia la comunicació per 

missatges a llarga distancia.

Aquesta comunicació es divideix en dos etapes; en la                     primera era possible gràcies a un fil elèctric i en la segona gràcies a les ones electromagnètiques.

Per transmetre la informació s'utilitzava un sistema                   molt bàsica d'obertura i tancament d'un circuit elèctric amb dos símbols: el punt i la ratlla, que es diferenciaven solament pel temps de tancament del circuit.                    

Telègraf per ones electromagnètiques

             
     

La telefonia fixa

2.2.- La telefonia fixa
Es basa en la comunicació fixa dels telèfons en un específic: ena casa, una oficina, un restaurant, etc. Aquests aparells estan connectats a una xarxa de comunicació  a través decable elèctric.
           
El més comú consta d'un micròfon, d'un auricular, d'un sistema del marcatge numèric i d'un
avisador acústic.

1rs telefons fixs moderns

Telèfon fix àntic

2ns telefons fixs moderns

telèfon fix inalàmbric

4.-APARELLS DE COMUNICACIÓ QUE UTILITZEN ONES ELECTROMAGNÈTIQUES

La Telegrafia sense fils

4.1.-La Telegrafia sense fils
És la transmissió a llarga distància de missatges escrits, sense el transport físic de 
es lletres que componen el missatge.

Els primers sistemes telegràfics eren mitjançant senyals a distancia. Al segle XIX apareix el telègraf elèctric en què la transmissió es realitza mitjançant impulsos elèctrics a través d'un cable i, després, la "telegrafia sense fil", que utilitza la ràdio.

La ràdio

4.2.-La ràdio
La ràdio es un dels aparells culturals més importants de la historia, a part de la televisió.
Tot i els avenços tecnològics, la ràdio es manté encara viva i propera al públic en general.

Transmet la informació a traves d'ones electromagnètiques, que requereix un sistema de
codificació de la informació i un sistema d'emissió i un receptor capaç de descodificar la 
informació.

El micròfon converteix el so en un senyal elèctric de baixa freqüència que amplificat arriba al modulador. Aquest últim, és un circuit electrònic que rep dos senyals d'entrada, el  senyal d'audiofreqüència  i al de l'oscil·lador. L'ona portadora és electromagnètica, 
defineix la freqüència d'emissió de l'emissora, i és l'encarregat de propagar-se per 
l'espai.
Hi ha dos tipus de modulació de l'ona portadora: La modulació de l'amplitud (AM) i la 
modulació de la freqüència (FM).

ràdio modderna

ràdio antiga

        

La televisió i la TDT

4.3.- La televisió i la TDT

       
TV

És la transmissió a distancia d'imatges en moviment ha estat la conseqüència del desenvolupament de la ràdio.

El sistema de transmissió és el mateix que la ràdio; la diferència esta en la tècnica de captació de la imatge, el seu processament i la seva reconstrucció posterior.

El primer element sensible capaç de captar la imatge va ser el vidicó. Actualment ja

s'utilitzen sensors de semiconductor molt més evolucionat anomenat CCD (Coupled Charge Device). Aquest fa la captació de la imatge convertint-la en una col·lecció de punts o píxels que s'exploren cíclicament i es converteixen en senyals elèctrics. El so es captat pel micròfon.

A continuació es creen dues ones portadores, una per al so i una altre per a la imatge i s'hi insereixen el senyal d'àudio i el senyal generat pel captador d'imatge. 

Les primeres pantalles incorporaven un tub de raigs catòdics. El seu interior està revestit amb 625 línies de punts de fòsfor en series de tres per reproduir els tres colors bàsics: vermell, blau i verd.

Actualment les pantalles es fabriquen amb la tecnologia TFT-LCD (Thin Film Transitor-Liquid Crystal Display) la qual es basa en una matriu de transistors que activen orientació de les molècules de cristall liquid. Aquestes pantalles presenten millores destacbles respecte als tubs de raig catòdics: ocupen menys volum, pesen menys, consumeixen menys energia i no emeten radiacions.

Televisió antiga

televisió moderna

             

       

         



TDT

És el sistema de transmissió dels senyals de televisió emprat fins fa uns anys era analògic i ha anat evolucionant el sistema digital.
La TDT millora substancialment les presentacions en TV: millor qualitat d'imatge i de so (es comprimeixen en el format MPEG2), immunitat a les interferencies, més emissors en el mateix espai radioelèctric, més informació annexa transmesa en paral·lel (dades del programa, substituls, altres idiomes).

              

La telefonia mòbil

4.4.-La telefonia mòbil
A la telefonia mòbil els aparells són autònoms, es desplacen amb l'usuari. La connexió amb la xarxa de comunicació es fa a través d'ones electromagnètiques. La telefonia mòbil es una evolució de les comunicacions per ones electromagnètiques entre l'aparell mòbil i una estació repetidora fixa connectada al sistema de telefonia convencional.

Comunicació via satèlit

4.5.-Comunicació via satèl·lit
En les comunicacions per satèl·lit, les ones electromagnètiques es transmeten gràcies a la presència en l'espai de satèl·lits artificials situats en òrbita al voltant de la Terra.

Actua  com un repetidor situat en l'espai: rep els senyals enviats des de l'estació terrestre i les transmet a un altre satèl·lit o de volta als receptors terrestres. Hi ha dos tipus de satèl·lits de comunicacions:

• Satèl·lits passius: Es limiten a reflectir el senyal rebut sense dur a terme ningúna una altra tasca.

• Satèl·lits actius: Emeten per una antena un senyal mono o multifreqüencia i reben els seus ecos per al processament.

Satèl·lit actiu

Satèl·lit passiu

GPS

4.6.-GPS
És un sistema de navegació per satèl·lit que permet saber amb molta precisió la mateixa situació geogràfica i l'hora de referència amb gran exactitud en gairebé qualsevol lloc de la Terra. 

El GPS funciona mitjançant una xarxa de satèl·lits que orbiten al voltant de la terra. Quan es desitja determinar la posició, l'aparell que s'utilitza per a això localitza automàticament com a mínim quatre satèl·lits de la xarxa, dels quals rep uns senyals indicant la posició de cadascun d'ells.

Satèl·lit

Aparell GPS

Internet

5. Internet
Ha esdevingut en pocs anys una xarxa d'accés a la informació d'ús popular. aquest fenòmen ha generat molts usos i aplicacions en molts àmbits, com el lleure, el comerç, el turisme, les administracions, l'ensenyament, etc. 

L'accés a internet ha anat evolucionant i actualment ja són possibles les connexions a alta velocitat en l'àmbit domèstic. 

Hi ha dos tipus de xarxa  segons la velocitat:
Xarxes de banda estreta: Poden transmetre les dades a pocs milers de bits per segon. Les dades s'han de modular per ser transmeses per ser transmeses a línies preparades per la transmissió de veu. El mòdem és qui fa la codificació i la descodificació de la informació en la xarxa.
Xarxes de banda ampla:Poden transmetre les dades a milions de bits per segon. Aquesta 
característica les fa operatives per la transmissió de dades, telefonia, videoconferència, televisió, etc. És el cas de les connexions a través de la fibra òptica i la tecnologia ADSL. El router o encaminador, és qui fa connexió amb la línia de comunicació.

diferents aparells i aplicacions que funcionen amb internet